São Miguel (III), Açores

Prats que envolten les lagoa Verde i Azul des de Vista do Rei

Església de Ribeira Grande (la de les bandes vermelles a banda i banda de la porta principal)

Ribeira Seca, l'església

Prat i vaques entre Remédios i la lagoa do Fogo

São Miguel (II), Açores

Ponta do Escalvado
Farol de Ferraria
Mosteiros, rètol del restaurant Gazcidla
La mar brava a Mosteiros

São Miguel (I), Açores

Prat al camí de Sete Cidades des de Relvas

Igreja de Capelas

Detall de la Lagoa Azul

Lagoa Azul i Lagoa Verde, amb Sete Cidades al fons

Ponta Delgada (i II); São Miguel, Açores

Igreja do Colégio

Parada al Mercado da Graça

Portas da Cidade

Campanar de la igreja de São Bras

Mercado da Graça

Ponta Delgada (I); São Miguel, Açores

São Miguel és l'illa més gran de les Açores. D'origen volcànic, té 747 quilòmetres quadrats (65 de llargada per 16 d'amplada). Hi viuen 135.000 habitants; més de la meitat de totes les Açores.

La capital, Ponta Delgada, també ho és de tot l'arxipèlag.

La igreja Matriz n'és el monument més emblemàtic.

Vila Viçosa

Vila Viçosa, a l'Alentejo, va ser el centre de poder de la Casa de Bragança des de 1461. Va ser aquí que els ducs van establir la seva cort, amb el gran Paço Ducal com a centre neuràlgic. Es va començar a construir al 1502. El duc Dom Jaime va ser el primer que s'hi va instal·lar. L'existència del Paço i el moviment de cortesans van incidir de manera directa en el desenvolupament de la vila. L'esplendor es va aturar quan el duc Dom João va ser nomenat rei de Portugal, al 1640, de manera que tota aquella dinàmica es va traslladar a Lisboa. Avui, el Paço Ducal es pot visitar. va ser un dels 21 finalistes del concurs per triar les 7 Merevelles de Portugal. El paço presideix la imponent plaça, o Terreiro do Paço, de 16.000 metres quadrats, al mig de la qual hi ha l'estàtua eqüestre d'aquell duc, coronat com a João IV, mirant cap al Panteão dos Duques. A l'esquerra del Paço, un altre edifici de façana blanca, el Panteão das Duquesas.

Monsaraz

Nucli de població que pertany al municipi de Reguengos de Monsaraz i que es troba a tocar de la frontera amb Espanya. Als seus peus passa el Guadiana, en un punt on s'hi poden fer trajectes en vaixell. La vila es troba dalt d'un turó, des d'on visualment presideixen les seves muralles i el Castelo, de color marró fosc, i la blanca església de Santa Maria da Lagoa.

Pocs carrers, empedrats; com la Travessa do Balcâo. Dos de principals, que creuen de punta a punta el nucli antic, emmurallat; la rua de Santiago i la Direita, que més enllà de Santa Maria da Lagoa es diu José Fernandez Caeiro (aquí es troben les cases de la segona foto). Casetes baixes, blanques. Tranquil·litat envejable. I pensions on poder dormir i encomanar-se d'aquesta pau difícil de trobar.

Monsaraz va ser la capital del municipi fins al 1838, any en què ho va començar a ser Reguengos de Monsaraz. La vila va ser conquerida als àrabs al 1157 per les forces de Geraldo Sem Pavor. És un dels nuclis poblats més antics de Portugal.

Évora

Évora, en el terç sud de Portugal i ja a prop de la frontera amb Espanya, és Patrimoni de la Humanitat des de 1986. Al centre del seu nucli antic, la praça do Giraldo. En un dels seus extrems, el Banc de Portugal i en l'altre, l'església de Santo Antão. Al davant de l'església, la font, construïda al 1571 per l'arquitecte Afonso Álvares.

Un dels carrers que desemboquen a la plaça és la rua da Moeda. Estret i tranquil. Allà hi ha el restaurant Cozinha de S. Humberto, on es poden menjar els plats típics de la regió. La foto de la porta verda està presa des del hall d'entrada del local.

Dins el nucli antic, i en un dels laterals de la Catedral, hi ha el Templo a Diana. Es tracta d'un temple romà erigit al segle I DC en honor a l'emperador August, que va viure part del seu regnat a Tarraco.

Alentejo; cromeleque i menhir dos Almendres

El jaciment megalític dos Almendres, ubicat en una propietat privada, es troba a l'Alto das Pedras Talhas, a la vora d'Évora. És un dels més importants de la Península Ibèrica. Descobert al 1964 gràcies als treballs de l'arqueòleg Henrique Leonor Pina, consta de 92 menhirs. Erigit en diferents fases, des de finals del VI mil·lenni AC fins a començaments del III AC, en el conjunt hi ha menhirs amb cercles gravats en la seva superfície.

Alentejo; cromeleque i menhir dos Almendres

Ubicat en una propietat privada, el jaciment megalític de l'Alto das Pedras Talhas, a prop d'Évora, és un dels més importants de la Península. Erigit en diferents fases durant el Neolític (des de finals del VI mil·lenni AC fins a començaments del III AC), consta de 92 menhirs. El hjaciment va ser descobert al 1964 gràcies als treballs de l'arqueòleg Henrique Leonor Pina. Alguns dels menhirs tenen cercles gravats en la seva superfície.