dimecres, 14 de febrer del 2007

diumenge, 4 de febrer del 2007

Lagoa de Albufeira


A 20 quilòmetres al sud de Lisboa, la Lagoa de Albufeira és una llacuna natural separada de l'Atlàntic per una barrera de sorra.

Cabo Espichel



Cabo Espichel es troba al sud de Lisboa, en plena Costa Azul. Al segle XVIII s'hi va construir el santuari de Nossa Senhora do Cabo, dedicat a la mare de Déu, que en aquest mateix lloc es va aparèixer a un parell d'ancians al 1410, segons conta la llegenda.

dissabte, 3 de febrer del 2007

Lisboa


Carreró just al costat de la Catedral.
És la meva foto preferida!.
Molt a la vora hi ha un lloc fantàstic, el 'Pois Café': cafès i menjars en sofàs i butaques i rodejats de prestatges amb llibres. Les seves parets, de vagades, acullen algunes exposicions. Fantàstica la seva llimonada!.


Lisboa


Panteão Nacional
La seva cúpula presideix qualsevol vista de Lisboa des del riu Tajo. En el lloc que ocupa l'edifici, s'havia construït al 1568 l'església de Santa Engràcia per encàrrec de la filla del rei Manuel I, la infanta Dona Maria. El temple commemorava el naixement del barri ('freguesia') del mateix nom. Un temporal el va afectar greument al 1681, de manera que a l'any posterior se'n va iniciar la reconstrucció, ara amb estil barroc. Les obres van trigar gairebé 3 segles. Aquesta tardança va fer néixer una expressió similar a la que els barcelonins tenim relacionada amb la Sagrada Família per referir-se a les coses lentes.
Al 1916 l'edifici va perdre el seu caràcter religiós i va esdevenir el Panteão Nacional, és a dir, el lloc on es guarden les despulles dels portuguesos més insignes; entre ells, la gran cantant de fados Amália Rodrigues, l'escriptor Almeida Garrett i alguns presidents de la República. La vista de l'interior des de la part superior de la cúpula és impressionant i vertigionosa.

divendres, 2 de febrer del 2007

Lisboa






Mosteiro dos Jerónimos, ben aprop de la Torre de Belém.
Al 1496, el rei Dom Manuel I demana a la Santa Seu permís per construir un gran monestir als afores de Lisboa, davant el Tajo. La seva intenció era la de crear un lloc adient per acollir les despulles dels membres de la nissaga reial. Les obres van començar al 1501, al lloc on prèviament havia existit l'església de Santa Maria de Belém. Els treballs de construcció van concloure un segle més tard.
Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1984. En la imatge, el seu claustre.

Lisboa

La Torre de Belém, dins l'Atlàntic.
Fortificació projectada en temps de João II, a finals del segle XV, i dissenyada per l'arquitecte Francisco de Arruda. La seva construcció va començar en el regnat posterior, el de Manuel I, al 1514. La van acabar en 6 anys. Va substituir la nau que hi havia ancorada en el mateix lloc i que havia tingut, fins a aquell moment, la funció de defensar l'accés per mar a Lisboa. Al llarg del temps, va acabar perdent la seva funció defensiva, passant a ser en diferents èpoques un centre duaner, un far i fins i tot una masmorra.
Al 1983, la UNESCO la va incloure en el catàleg de monuments Patrimoni de la Humanitat.