dissabte, 3 de febrer de 2007

Lisboa


Panteão Nacional
La seva cúpula presideix qualsevol vista de Lisboa des del riu Tajo. En el lloc que ocupa l'edifici, s'havia construït al 1568 l'església de Santa Engràcia per encàrrec de la filla del rei Manuel I, la infanta Dona Maria. El temple commemorava el naixement del barri ('freguesia') del mateix nom. Un temporal el va afectar greument al 1681, de manera que a l'any posterior se'n va iniciar la reconstrucció, ara amb estil barroc. Les obres van trigar gairebé 3 segles. Aquesta tardança va fer néixer una expressió similar a la que els barcelonins tenim relacionada amb la Sagrada Família per referir-se a les coses lentes.
Al 1916 l'edifici va perdre el seu caràcter religiós i va esdevenir el Panteão Nacional, és a dir, el lloc on es guarden les despulles dels portuguesos més insignes; entre ells, la gran cantant de fados Amália Rodrigues, l'escriptor Almeida Garrett i alguns presidents de la República. La vista de l'interior des de la part superior de la cúpula és impressionant i vertigionosa.